| En veure despuntar |
| el major lluminar |
| en la nit més ditxosa, |
| els ocellets, cantant, |
| a festejar-lo van |
| amb sa veu melindrosa. |
| L'àliga imperial |
| va pels aires volant, |
| cantant amb melodia, |
| dient: -Jesús és nat |
| per treuren's del pecat |
| i dar-nos alegria.- |
| Respon-li lo pardal: |
| -Esta nit és Nadal, |
| és nit de gran contento.- |
| El verdum i el lluer |
| diuen cantant, també: |
| -Quina alegria sento!- |
| Cantava el passarell: |
| -Oh, que hermós i que bell |
| és l'Infant de Maria!- |
| I lo alegre tord: |
| Vençuda n'és la mort, |
| ja neix la vida mia.- |
| Cantava el rossinyol: |
| -Hermós és com un sol, |
| brillant com una estrella.- |
| La cotxa i el bitxac |
| festegen el Manyac |
| i sa Mare donzella. |
| Cantava el reietó |
| per glòria del Senyor, |
| inflant amb gallardia; |
| el canari segueix: |
| la música pareix |
| el cel gran melodia. |
| Cantava el cotoliu: |
| -Ocells, veniu, veniu, |
| a festejar l'Aurora.- |
| I lo merlot, xiulant, |
| anava festejant |
| a la millor Senyora. |
| L'estiverola diu: |
| -No és hivern ni és estiu, |
| sinó que és primavera; |
| perquè ha nat una flor |
| que pertot dóna olor, |
| en el cel i la terra. |
| Cantava el francolí: |
| -Ocells, qui vol venir |
| a glossar melodia, |
| a veure el gran Senyor |
| amb son gran resplendor |
| dintre d'una establia?- |
| Cantava la puput: |
| -Esta nit ha vingut |
| el Rei de cels i terra.- |
| La tórtora i colom |
| admiren a tothom, |
| cantant sense tristesa. |
| Pigots i borroners |
| s'enfilen pels fruiters, |
| cantant amb alegria; |
| la guatlla i el cucut |
| molt de lluny han vingut |
| per contemplar el Messies. |
| Cantava la perdiu: |
| -Me'n vaig a fer lo niu |
| dins d'aquella establia, |
| per a veure l'Infant |
| com està tremolant |
| en braços de Maria.- |
| La garsa, griva i gaig |
| diuen: -Ja ve lo maing.- |
| Respon la cadernera: |
| -Tot arbre reverdeix, |
| tota planta floreix |
| com si fos primavera.- |
| Cantava lo pinsà: |
| -Glòria avui i demà! |
| Sento gran alegria |
| de veure el diamant |
| tan hermós i brillant |
| als braços de Maria.- |
| El xot i lo mussol, |
| en veure eixir lo sol, |
| confosos, es retiren. |
| El gamarús i el duc |
| diuen: -Mirar no puc: |
| les resplendors m'admiren.- |